Programa de convivència

a. Respecte per la diversitat cultural, sexual, de gènere, social i econòmica. Tant el procés d’ensenyament-aprenentatge com totes les activitats de l’escola s’emmarquen en el respecte mutu de tots els membres de BCNLIP. Les nostres diferències —expressió de la diversitat i la multiculturalitat— configuren el perfil de l’escola, i el reconeixement de la dignitat dels altres i la seva integració fonamenten els seus principis i valors educatius.
b. No s’admetran ni es permetran conductes, expressions verbals o gestos que atemptin contra la dignitat de qualsevol persona —sigui estudiant, professor/a, personal administratiu o qualsevol altre membre de la institució—. No es permetran actes de violència física dins de les instal·lacions de l’escola ni fora d’elles, a la porta del carrer ni a l’entorn immediat. L’estudiant que incorri en aquests actes —individualment i/o en grup, de manera espontània i/o premeditada— serà sancionat/ada i, segons la gravetat del cas, podrà ser expulsat/ada immediatament de la institució si així ho decideix la Direcció després d’avaluar el cas.
c. No s’acceptaran sol·licituds de canvi de professor/a. L’escola organitza els cursos, assigna el seu professorat i pot fusionar grups segons els seus criteris i necessitats, com a prerrogativa institucional basada en criteris pedagògics. Només en situacions excepcionals i greus, la direcció valorarà i decidirà si cal un canvi de curs o de professor/a.
Partim de la base que el nostre alumnat és:
🔹 Agent social L’estudiant no aprèn una llengua només per a si mateix, sinó que la fa servir per interactuar en contextos reals. Com a agent social, participa activament en la vida social, cultural i professional, utilitzant la llengua per resoldre tasques, col·laborar, negociar significats i construir relacions.
🔹 Aprenent autònom L’estudiant és responsable del seu propi aprenentatge. Això implica prendre decisions sobre com, quan i què aprendre; establir objectius personals; utilitzar estratègies d’aprenentatge; autoavaluar-se; i cercar recursos fora de l’aula. L’autonomia fomenta la motivació i l’aprenentatge continu.
🔹 Parlante intercultural (parlant intercultural) L’estudiant no només adquireix competència lingüística, sinó també competència intercultural. Això significa ser capaç de comprendre, respectar i mediar entre diferents cultures, superant estereotips i facilitant la comunicació entre persones de diversos orígens.

Cal entrar a l’aula a l’hora convinguda. En cas de retards o circumstàncies excepcionals que ho impedeixin, s’ha d’informar prèviament el/la professor/a corresponent. No es permetrà l’entrada a l’aula entre els 15 i 30 minuts d’haver començat la classe.

No es podrà fer servir a classe, excepte si el docent el demana per a una activitat didàctica i amb fins exclusivament pedagògics. Tampoc no es permetrà gravar companys/es o professors/es durant la classe o fora d’ella, dins de les instal·lacions de l’escola i sense el seu consentiment, o de manera encoberta per a la seva difusió.
Els grups de WhatsApp tenen una funció estrictament pedagògica i didàctica. El seu ús està regulat per la normativa vigent. No es permetrà utilitzar-los o manipular-los per extreure informació (números de telèfon, perfils i dades personals) ni comunicar-se amb el professorat fora del seu horari laboral, envaint la seva intimitat.
L’aula, com totes les instal·lacions de l’escola, és un espai privat. Serà sancionat/ada immediatament l’estudiant que incorri en aquestes faltes, segons els criteris i decisions que es considerin adients, aplicant el que estableix l’article 197 del Codi Penal, així com les lleis de Protecció de Dades i Garantia de Drets Digitals.

Tots els/les estudiants que participin a la classe de manera remota a través d’aquesta aplicació estan obligats/des a encendre la càmera i a romandre visibles per al/la professor/a i el grup durant tota la classe i/o taller. La càmera apagada o l’absència de la persona a la pantalla es computarà com a “absent”.
Davant la possibilitat de problemes tècnics per a una connexió correcta, s’ha d’informar immediatament el/la docent que, si l’origen és de l’espai educatiu o del seu sistema informàtic, farà les gestions necessàries per solucionar-ho.
Les classes per Zoom podran ser gravades si cal i amb finalitats pedagògiques, dins de l’escola i pel personal autoritzat. Igualment, es farà amb previ avís i consentiment de l’alumnat. L’assistència remota és la segona opció per participar als cursos, però no és en cap cas el format general o habitual dels cursos i/o tallers. L’ús del Zoom no substitueix l’obligatorietat d’assistir presencialment.

a. Estudiants amb i sense visat.
Per a l’emissió del Certificat d’Aprofitament final d’un curs, l’estudiant ha de tenir en compte el següent:
Els certificats d’aprofitament s’expediran valorant el règim d’assistència, l’actitud a classe i l’examen final, expressats en punts. En conseqüència, serà essencial per obtenir-lo la relació continuada amb el/la docent i el grup, així com l’assistència presencial regular als cursos. Es podrà rebre un certificat d’aprofitament o, si no s’assoleixen els punts suficients, només l’acreditació del nivell del curs mitjançant la realització d’un examen oficial (SIELE/DELE).
L’escola assignarà un curs al/la candidat/a i proposarà l’emissió del certificat d’aprofitament final corresponent, que s’atorgarà d’acord amb el criteri i l’informe del/de la docent.
b. Cal complir el 80% de les classes del curs per acreditar la condició d’estudiant regular. En cas contrari —si no s’assisteix de forma presencial i/o de manera continuada via Zoom sense justificació prèvia presentada i acceptada pel/la docent i/o l’administració; si s’assisteix esporàdicament al·legant excuses sense justificació fefaent i/o si s’abandona abans d’hora de manera reiterada tallers i cursos— l’estudiant perdrà automàticament la condició de “regular” i la possibilitat de continuar.
La promoció, l’acompanyament i la inclusió d’estudiants amb perfils diversos —culturals, religiosos i/o socials— no exclouen ni justifiquen l’incompliment de les normes de la institució ni de l’assistència regular i organitzada als cursos on estan inscrits/es.
Si no es compleixen els requisits mínims per a l’aprenentatge i la pràctica de llengües —que els acrediten com a tals— i si persisteixen conductes, comunicacions i/o estratègies enganyoses, intimidatòries i/o falsament acusatòries envers el professorat, el personal administratiu i/o la direcció que perjudiquin la comunitat educativa i el seu funcionament normal, se sancionarà amb expulsió automàtica. Si cal, s’informarà a les autoritats competents de la pèrdua de la condició d’estudiant regular i es prendran les mesures pertinents.
c. L’assistència presencial al curs pot ser consultada, si així ho demanen, pel Departament d’Estrangeria i la Policia amb finalitats administratives, penals i/o d’antecedents, alienes a la institució, com ara renovacions de permisos.
d. Es tindrà en compte la conciliació laboral i familiar permetent flexibilitat en el compliment de l’assistència presencial per a l’alumnat amb nadons i menors al seu càrrec si les circumstàncies ho exigeixen. A aquest efecte, es pot assistir a classe de forma remota via Zoom.
e. No es permetrà l’entrada de nens/es a les aules durant l’horari lectiu, ni la seva permanència a les instal·lacions. L’escola no es farà responsable de menors no acompanyats en cap circumstància.
f. Qualsevol conducta o estratègia destinada a la suplantació d’identitat en actes de l’escola, l’assistència a classe i/o la realització d’exàmens, així como la falsificació o sostracció de documents acadèmics, dades privades d’un membre de la comunitat educativa i/o el robatori de dades informàtiques de l’organització, serà sancionada amb expulsió immediata i la corresponent denúncia.

Durant el desenvolupament dels cursos i tallers es parlarà la llengua d’estudi. Es respectarà la metodologia de l’escola, així com la didàctica i la pedagogia afins. La nostra metodologia es basa en la comunicació, l’enfocament per tasques i la immersió. El nostre objectiu és facilitar l’adaptació i la integració dels nostres estudiants a la comunitat catalana i la seva cultura.

L’autoavaluació i l’avaluació setmanal de destreses informaran el/la docent i l’estudiant sobre la seva evolució, fortaleses i dificultats.
Els exàmens finals són obligatoris, presencials i es realitzaran amb suport tecnològic.
El criteri i la valoració del/de la docent són inqüestionables. La qualificació i la posterior superació de nivell es basaran en un sistema de punts establert per a aquest fi.
No s’acceptaran traductors ni suport tecnològic per a plagi o per elaborar textos que no siguin escrits manualment per l’estudiant. Qualsevol situació o element amb voluntat d’engany que detecti el/la professor/a implicarà l’anul·lació immediata de l’activitat.

El comportament dins l’aula ha de ser l’adequat, amb respecte entre estudiants i amb el/la professor/a. En cas contrari, l’alumne/a pot ser expulsat/ada de l’aula.
Menjar a classe: no es permet menjar durant la classe regular i/o el taller, excepte en aquelles activitats que ho incloguin i que siguin proposades i organitzades per l’escola, el/la docent i el grup.
Es mantindran les aules netes i ordenades per al correcte desenvolupament de les classes i el gaudi de tothom.

Cal fer un bon ús de l’espai i les seves instal·lacions, banys i mobiliari, així com de tot el material i elements que l’escola proporciona per a un entrenament òptim en idiomes. El dany voluntari o la sostracció seran sancionats immediatament.
L’assistència a classe amb animals de companyia es permetrà sempre que el grup i el/la professor/a corresponent ho admetin. Hi ha persones que manifesten comportaments i emocions diferents al respecte. No es permetrà l’entrada d’animals de companyia sense consentiment previ, i davant l’arribada d’un/a nou/va company/a també se li serà consultat, en benefici de la salut física i emocional de tots els membres del grup. Aquesta consulta es repetirà amb cada nou/va estudiant.
No es permetrà l’entrada amb objectes o substàncies perilloses per a la salut i la integritat de la comunitat educativa.
No es podrà entrar a les instal·lacions amb patinets, bicicletes i/o qualsevol mitjà de locomoció; han de quedar fora de l’escola i sense bloquejar ni obstaculitzar les vies d’accés al centre ni la lliure circulació per la vorera.

BCNLIP UP és conscient de la necessitat de promoure el respecte pel medi ambient i la pràctica d’un consum responsable. Per això té com a objectius immediats:
– Promoure mesures d’estalvi i eficiència energètica, tant tèrmica com elèctrica.
– Sensibilitzar sobre la necessitat urgent d’un consum responsable d’aigua dins de les instal·lacions.
– Potenciar un consum responsable de tot tipus de productes i serveis dins de l’escola i el seu entorn: la cafeteria, el respecte i la cura de plantes i arbres de l’entorn, fumar fora de les instal·lacions i lluny de l’entrada de l’escola.
– Apostar per un sistema de gestió de residus basat en la minimització, la reutilització i el reciclatge.
– Identificar i reduir altres impactes ambientals rellevants associats a l’activitat educativa.

– Retards reiterats i injustificats o absències a classe.
– Actes i conductes que pertorbin el desenvolupament normal de les activitats a l’aula. Manca sistemàtica de col·laboració de l’alumne en la realització d’activitats curriculars.
– Tracte incorrecte cap a altres membres de la comunitat educativa.
– Danys lleus a instal·lacions, mobiliari, material educatiu i/o als béns d’altres membres.

Sancions aplicables:

– Amonestació oral o escrita.
– Compareixença davant la Direcció Acadèmica i, si es considera necessari, derivació al/la Mediador/a.
– Realització de tasques que contribueixin a la millora de les activitats del centre o a reparar el dany causat.
– Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries del centre.

– Actes d’indisciplina, injúries o ofenses greus contra membres de la comunitat educativa.
– Reiteració de conductes contràries a les normes de convivència del centre dins del mateix curs escolar.
– Agressió física, emocional o moral contra membres de la comunitat educativa o terceres persones.
– Actituds negatives que repercuteixin de manera nociva en la convivència en l’àmbit educatiu.
– Discriminació per motius de raça, cultura, sexe, gènere, imatge, discapacitat, política o religió.
– Suplantació d’identitat en actes de l’escola i sostracció o falsificació de documents acadèmics.
– Danys greus causats per ús indegut i intencionat d’instal·lacions, mobiliari, materials educatius, documents del centre o béns d’altres membres.
– Ús indegut de mitjans electrònics durant l’horari lectiu que pertorbin la vida acadèmica o lesionin els drets de la comunitat educativa.
– Gravació, publicitat o difusió per qualsevol mitjà o suport electrònic d’agressions o humiliacions a altres estudiants i/o membres de la comunitat educativa. Incompliment de sancions imposades prèviament.
– Ús o introducció al centre d’objectes o substàncies perilloses i/o perjudicials per a la salut.

Sancions aplicables:

– Realització de tasques que contribueixin a la millora de les activitats del centre o a reparar el dany causat.
– Suspensió del dret de participació en activitats extraescolars fins a un màxim de tres mesos.
– Canvi de grup i/o de seu.
– Expulsió de determinades classes per un període de dues setmanes a un mes.
– Suspensió del dret d’assistència al centre fins a un mes.
– Expulsió sense devolucions ni compensació econòmica.

L’assetjament sexual i/o per raó de gènere en l’àmbit acadèmic constitueix formes de violència que vulneren diversos drets fonamentals i tenen un efecte devastador sobre la integritat física, psíquica i moral de les persones, especialment de les dones.
La prevenció i la gestió de l’assetjament sexual i/o per raó de gènere manifesten de manera clara i contundent el compromís del Grup BCNLIP contra aquestes formes de violència, tant davant l’equip de treball de la comunitat educativa —en els seus diferents sectors i àmbits d’actuació— com davant l’alumnat. Sensibilitza la plantilla i l’alumnat i fa visible la tutela preventiva davant l’assetjament, alhora que garanteix una via interna, confidencial i ràpida d’investigació, aclariment dels fets, protecció de la víctima, resolució, sanció i eradicació d’aquestes conductes.
El Grup BCNLIP declara tolerància zero davant conductes constitutives d’assetjament. En aquelles situacions en què pugui existir un tracte inadequat entre membres de la comunitat educativa, activar el protocol permet discernir els fets i les proves del cas per determinar si concorren els elements constitutius i aplicar les mesures correctores necessàries, que, de no fer-ho, podrien derivar en situacions més greus.
El protocol és l’eina idònia perquè la tutela davant l’assetjament sigui efectiva, ja que possibilita la prevenció i la reparació del dany que pateix la víctima. Informar i capacitar tota la comunitat educativa ajuda a prevenir conductes constitutives d’assetjament, el seu tractament adequat i en facilita l’eradicació, garantint el compliment de la normativa vigent.
Els objectius són:
• Fomentar la cultura preventiva de l’assetjament sexual i/o per raó de gènere.
• Manifestar la tolerància zero del Grup BCNLIP davant les situacions que es puguin detectar.
• Facilitar la identificació de conductes constitutives d’assetjament.
• Implantar un procediment senzill, ràpid i accessible de queixa o denúncia confidencial.
• Investigar internament de manera àgil, ràpida i confidencial les denúncies.
• Sancionar, si escau, la persona agressora d’assetjament sexual i/o per raó de gènere.
• Donar suport a la persona que ha patit l’assetjament per evitar la victimització secundària o revictimització i facilitar-li, si cal, l’accés a l’acompanyament psicològic i social que necessiti.
El procediment del protocol es regirà pels principis següents:
a. Prevenció i sensibilització de l’assetjament sexual i/o per raó de gènere. Informació i accessibilitat dels procediments i mesures.
b. Confidencialitat i respecte a la intimitat i dignitat de les persones afectades.
c. Respecte al principi de presumpció d’innocència.
d. Prohibició de represàlies contra la suposada víctima o les persones que donin suport a la denúncia.
e. Diligència, celeritat, seguretat, coordinació i col·laboració en el procediment.
f. Garantia dels drets laborals i de protecció social de les víctimes.
g. Investigació exhaustiva dels fets, basada en els principis de confidencialitat, contradicció i oralitat.
h. Garantia d’actuació adoptant les mesures necessàries.
i. Enfocament de gènere i de drets humans en tot el procediment.

D’acord amb l’article 7.1 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i sense perjudici del que estableix el Codi Penal, als efectes d’un protocol, constitueix assetjament sexual qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tingui la finalitat o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, especialment quan es crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu.

Conductes constitutives d’assetjament sexual

Conductes verbals:

Exemples: insinuacions sexuals, proposicions o pressió per a l’activitat sexual; flirtejos ofensius; comentaris insinuants, indirectes o obscens; trucades telefòniques o contactes no desitjats o de caràcter privat a xarxes socials; bromes o comentaris sobre l’aparença sexual.

Conductes no verbals:

Exhibició de fotos sexualment suggestives o pornogràfiques, d’objectes o escrits; mirades impúdiques; gestos; cartes o missatges de correu electrònic o a xarxes socials de caràcter ofensiu i amb contingut sexual evident.

Conductes físiques:

Contacte físic deliberat i no consentit; abraçades o petons no desitjats; proximitat física excessiva i innecessària; tocaments sense consentiment.

Assetjament sexual “quid pro quo” o xantatge sexual

Entre les conductes constitutives d’assetjament sexual, es pot distingir l’assetjament “quid pro quo” o xantatge sexual, que consisteix a forçar la víctima a triar entre sotmetre’s als requeriments sexuals o perdre o veure perjudicats determinats beneficis o condicions de treball, que afectin l’accés a la formació professional, a la continuïtat en l’ocupació, a la promoció, a la retribució o a qualsevol altra decisió relacionada. Atès que suposa un abús d’autoritat, el subjecte actiu serà qui tingui poder, directament o indirectament, per proporcionar o retirar un benefici o una condició de treball.

Assetjament sexual ambiental

En aquest tipus d’assetjament sexual, la persona assetjadora crea un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu per a la víctima com a conseqüència d’actituds i comportaments no desitjats de naturalesa sexual. Pot ser dut a terme per qualsevol membre de l’organització, amb independència de la seva posició o estatus, o per terceres persones ubicades en l’entorn de treball.

Segons l’article 7.2 de la Llei orgànica de 22 de març, constitueix assetjament per raó de gènere qualsevol comportament realitzat en funció del gènere d’una persona amb la finalitat o l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat i crear un entorn intimidatori, degradant o ofensiu.
Tot assetjament per raó de gènere es considerarà discriminatori. Requereix la concurrència d’una sèrie d’elements constitutius, entre els quals destaquen:
• Assetjament: tota conducta intimidatòria, degradant, humiliant i ofensiva que s’origina externament i que és percebuda així per qui la pateix.
• Atemptat objectiu a la dignitat de la víctima, percebut subjectivament per aquesta com a tal.
• Resultat pluriofensiu: l’assetjament per raó de gènere no impedeix la concurrència de danys a altres drets fonamentals de la víctima.
• Que no es tracti d’un fet aïllat.
• El motiu d’aquests comportaments ha de tenir a veure amb el fet de ser dona o amb funcions reproductives i de cures que, com a conseqüència de la discriminació social, se’ls presumeixen inherents. En aquest sentit, l’assetjament per raó de gènere també el poden patir homes quan exerceixen tasques o activitats associades a rols històricament atribuïts a les dones.

Determinades accions hostils que es puguin produir puntualment a la feina poden no ser, per si mateixes, constitutives d’assetjament per raó de gènere si es donen de manera aïllada i sense reiteració. Ara bé, si es detecten, l’escola ha d’actuar de manera contundent per aturar-les i prevenir-ne la possible repetició. Quan el motiu dels comportaments d’assetjament tingui a veure amb rols de gènere tradicionalment assignats a les dones per la discriminació social històrica, també serà constitutiu d’assetjament per raó de gènere, independentment que la persona assetjada sigui home o dona.
A continuació, es presenta una llista de conductes constitutives d’assetjament per raó de gènere que, complint els requisits anteriors, serveixen d’exemple sense ànim d’exhaustivitat:
Accions que pretenen aïllar la víctima:
• Ignorar la presència de la persona.
• No dirigir-li la paraula.
• Restringir als/les companys/es la possibilitat de parlar amb aquesta persona.
• No permetre que aquesta persona s’expressi.

Activitats que afecten la salut física o psíquica de la víctima:
• Amenaces i agressions físiques.
• Amenaces verbals o per escrit.
• Crits i/o insults.
• Trucades telefòniques intimidatòries.
• Provocar la persona, obligant-la a reaccionar emocionalment.
• Fer destrosses en les seves pertinences.
• Menysprear la seva feina.

Atacs a la vida privada i a la reputació personal o professional:
• Manipular la reputació personal a través del rumor, la denigració i el ridícul.
• Donar a entendre que la persona té problemes psicològics.
• Burles dels gestos, la veu, l’aparença física i les discapacitats; posar malnoms, etc.
• Crítiques a la nacionalitat, les actituds i creences polítiques i/o religioses, la vida privada, etc.

En l’estudi de l’assetjament sexual i/o per raó de gènere cal tenir en compte la normativa internacional, europea i estatal.

Àmbit internacional

Conveni 111 de l’OIT contra la discriminació en l’ocupació (1958) (aborda l’assetjament sexual al lloc de treball com una forma de discriminació per a les dones treballadores).
Article 1 de la Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW, 1979) (defineix “discriminació contra la dona”).
Articles 1 i 2 de la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) (defineix “violència contra la dona” i ofereix un concepte específic de l’assetjament i la intimidació sexuals en el treball i en institucions educatives com a formes de violència contra la dona).

Àmbit de la Unió Europea Recomanació 92/131/CEE de la Comissió, de 27 de novembre, sobre la protecció de la dignitat de la dona i de l’home en el treball (recull un Codi de conducta sobre mesures per combatre l’assetjament sexual).

Article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (Niça, 2000) amb efectes vinculants des del Tractat de Lisboa de 2009 (prohibeix tota discriminació i, en particular, la exercida per raó de sexe i orientació sexual). Directiva 2006/54/CE, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tracte entre dones i homes en matèria d’ocupació i treball (recull definicions d’assetjament sexual, assetjament per raó de sexe i altres qüestions aplicables a tota conducta o acte discriminatori. El punt 6 del preàmbul assenyala que l’assetjament per raó de sexe i l’assetjament sexual són contraris al principi d’igualtat de tracte entre dones i homes i constitueixen discriminació per raó de sexe).

Comunicació de la Comissió sobre l’acord europeu sobre l’assetjament i la violència a la feina (COM (2007) 686 final), signat pels agents socials europeus (recull diferents tipus d’assetjament segons la seva projecció i efectes, la forma d’exterioritzar-se, els subjectes implicats i la seva materialització).

Àmbit estatal (Espanya)
– CE, arts. 1.1, 14 i 9.2: proclama la igualtat com a valor superior de l’ordenament jurídic, com a dret fonamental i com a mandat als poders públics.
– CE, art. 10.1: proclama la dignitat humana com a valor superior de l’ordenament jurídic i marc interpretatiu juntament amb el reconeixement del lliure desenvolupament de la personalitat a la resta de l’articulat en matèria de drets fonamentals.
– CE, art. 15: proclama el dret a la vida i a la integritat física i moral i a no ser sotmès a tractes denigrants.
– CE, art. 18.1: proclama el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
– CE, art. 27: proclama el dret a l’educació.
– CE, art. 35 i art. 43: proclama el dret al treball i a la salut laboral.
– Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. El seu preàmbul al·ludeix al mandat constitucional derivat de l’article 40 CE de desenvolupar una política de protecció de la salut de les persones treballadores mitjançant la prevenció dels riscos derivats del treball, incloent-hi els riscos psicosocials.
– Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, especialment l’article 184.
– Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, especialment els articles 33 a 41. Concep la violència de gènere com una violació dels drets humans i com una forma de discriminació. Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, especialment els articles 7, 8, 9, 48, 51 i 62.
– Criteri Tècnic núm. 69/2009 de la Inspecció de Treball i Seguretat Social sobre actuacions en matèria d’assetjament i violència a la feina. Es considera infracció en matèria de prevenció l’absència d’avaluació i d’adopció de mesures preventives de violència de gènere en l’àmbit laboral.

Altres normatives de referència en matèria d’assetjament sexual i per raó de sexe:
1) Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat (article 18.9).
2) Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (articles 4.2.e), 54.2 i 95.14).
3) Reial decret legislatiu 2/1995, de 7 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Procediment Laboral (articles 175–182).
4) Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (article 19.1.i).
5) Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil (article 11 bis) en matèria de legitimació.
6) Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social (article 8).

Les fases i terminis màxims del procediment són els següents:
• Presentació de la queixa o denúncia: es presenta la queixa o denúncia i s’obre el corresponent expedient administratiu.
• Activació del protocol d’assetjament (termini màxim: 2 a 3 dies laborables).
• Expedient informatiu (termini màxim: 10 dies laborables).
• Resolució de l’expedient d’assetjament (termini màxim: 3 a 4 dies laborables).
• Seguiment (termini màxim: 30 dies naturals).

A – Presentació de la queixa, activació del protocol i tramitació de l’expedient administratiu.
La queixa o denúncia que presenti qualsevol membre de la comunitat educativa MONLIP (personal i/o estudiants) s’elevarà a la direcció acadèmica de BCNLIP UP, o bé a la de l’escola BCNLIP Language School, al director d’IBP, International Business Programs, o a la directora de la Fundació Educativa BCNLIP —les altres tres organitzacions que conformen la comunitat educativa.
Si estan absents del seu lloc de treball pels motius que siguin, tota la informació al respecte s’enviarà a les persones designades per ells mateixos per a aquest fi. La complexitat de l’organització, les seves diferents seus i activitats fan que, en el dia a dia, si sorgeix alguna denúncia, aquesta pugui ser rebuda per diferents membres del personal administratiu i/o docent.
Per a una millor organització i seguint els principis de confidencialitat i secret professional, la direcció assignarà diferents membres del grup per a aquesta tasca i s’informarà tota la comunitat educativa dels seus noms i de les vies de comunicació oral i escrita destinades a aquest fi (correu electrònic, número de telèfon disponible, etc.).
La denúncia no podrà ser anònima i l’haurà de presentar la persona que se senti assetjada o qui tingui coneixement d’aquesta situació.
El principi de confidencialitat, el secret professional i la protecció de dades estaran presents en totes les etapes del protocol i en totes les actuacions dels participants en el cas.

B – Activació del protocol
Rebuda la queixa o denúncia per assetjament sexual o per raó de gènere, es convocarà la comissió instructora, que haurà d’obrir un expedient, comunicar l’inici d’una investigació, realitzar les entrevistes pertinents a les parts i fer el seguiment i l’anàlisi del cas. La comissió instructora estarà formada per membres de la comunitat educativa.
Si algun dels membres és absent per malaltia, vacances o qualsevol altra causa legal, es designaran suplents. En el termini màxim de 2 a 3 dies laborables, s’activarà el procediment per a la seva tramitació. Qualsevol queixa, denúncia o reclamació que es plantegi gaudirà de presumpció de veracitat.

C – Expedient informatiu
La persona designada per la comissió instructora durà a terme una investigació ràpida i confidencial en el termini de 10 dies laborables, durant la qual escoltarà les persones afectades, els/les testimonis que es proposin i requerirà tota la documentació necessària, sense perjudici del que disposa la normativa de protecció de dades de caràcter personal i documentació reservada, garantint la imparcialitat de la seva actuació. Les persones requerides hauran de col·laborar amb la màxima diligència possible.

Durant la tramitació, es donarà audiència primer a la víctima i després a la persona denunciada. L’audiència podrà ser presencial o telemàtica, segons acordin les parts. El procediment ha de ser el més àgil i eficaç possible i ha de protegir la intimitat, la confidencialitat i la dignitat de les persones afectades, així com el dret de defensa de la persona denunciada.
Al llarg de tot el procediment es mantindrà una estricta confidencialitat, i totes les investigacions internes es duran a terme amb tacte i amb el degut respecte tant per a la denunciant —que en cap cas podrà rebre un tracte desfavorable per aquest motiu— com per a la persona denunciada, la culpabilitat de la qual no es presumirà.

Durant la tramitació de l’expedient, l’equip directiu adoptarà les mesures cautelars necessàries per al cessament immediat de la situació d’assetjament, sense que aquestes mesures puguin suposar un perjudici permanent i definitiu en les condicions laborals de les persones implicades. A banda d’altres mesures cautelars, la direcció separarà la presumpta persona assetjadora de la víctima.

D – Resolució de l’expedient d’assetjament
Un cop finalitzada la investigació, la comissió instructora elaborarà un informe que reculli els fets, entrevistes, testimonis i proves practicades i/o recollides, i conclourà si, al seu parer, hi ha o no indicis d’assetjament sexual i/o per raó de gènere.

Si es conclou que no hi ha hagut una situació de desequilibri, desigualtat, abús, assetjament o discriminació, es podrà donar per tancat el protocol. Per a això, l’informe de valoració ha d’incloure un acord de totes les parts que el componen i estar signat per aquestes. Si, tot i no existir assetjament, s’hi detecta alguna actuació inadequada o una situació de conflicte que, si es repetís en el temps, podria acabar derivant en assetjament, també s’informarà la direcció del centre, suggerint l’adopció de les mesures pertinents per posar fi a aquesta conducta. Si de la prova practicada es dedueix la concurrència d’indicis d’assetjament, a les conclusions de l’informe la comissió instructora instarà la direcció del Grup BCNLIP a adoptar les mesures sancionadores oportunes, i, en cas de ser molt greu, fins i tot podrà proposar l’acomiadament disciplinari o l’expulsió de la persona agressora (ja sigui personal dels centres d’estudi i/o de la fundació o estudiant).

E – Seguiment
La comissió instructora farà el seguiment del cas, segons la gravetat i les circumstàncies, durant 30 dies. Si cal, es prendran noves mesures cautelars i/o es continuarà amb el procediment. Quan la sanció aplicada no sigui l’acomiadament disciplinari, la comissió tindrà l’obligació de vigilància i seguiment respecte de la persona sancionada. No n’hi haurà prou amb la sanció: caldrà supervisar la persona sancionada en el desenvolupament de la seva tasca i/o del seu comportament dins de la comunitat educativa.

D’acord amb el marc legal internacional, comunitari i estatal, l’abús, l’assetjament o la discriminació estan perseguits per la llei i, segons la gravetat del cas, la situació es podrà posar en coneixement dels Serveis Socials, la Inspecció d’Educació —en el cas de la Formació Professional—, la Fiscalia de Menors, la Guàrdia Civil i/o la Policia.

Addicionalment a la intervenció de les forces de l’ordre o autoritats educatives, la comunitat educativa MONLIP afavorirà que la persona víctima d’assetjament, abús o discriminació rebi assessorament en conductes d’autoprotecció, assertivitat i ajuda.

El Grup BCNLIP es compromet a dur a terme:
• Mesures preventives, amb declaració de principis, definició de l’assetjament sexual i per raó de gènere i identificació de conductes que puguin ser constitutives d’aquests tipus d’assetjament.
• Mesures proactives o procedimentals d’actuació davant l’assetjament per canalitzar les queixes o denúncies que es puguin produir i les mesures cautelars i/o correctores aplicables.
• Identificació de mesures reactives davant l’assetjament i, si escau, l’execució del règim disciplinari.

Amb aquest protocol, la comunitat educativa MONLIP manifesta la seva tolerància zero, a tota la seva organització, davant conductes constitutives d’assetjament sexual o per raó de gènere. En adoptar aquest protocol, vol remarcar el seu compromís amb la prevenció i l’actuació davant l’assetjament en qualsevol de les seves manifestacions, informant de la seva aplicació tot el personal que presta serveis a l’organització, ja sigui personal propi o procedent d’altres empreses, incloses les persones que, sense relació laboral, presten serveis o col·laboren amb l’organització, com ara persones en formació, qui realitza pràctiques no laborals o voluntariat.

El protocol s’aplicarà a les situacions d’assetjament sexual o per raó de gènere que es produeixin durant la feina, en relació amb la feina o com a resultat d’aquesta, i inclou:
a. Personal de la comunitat educativa i de la Fundació: direcció, docents, administratius/ves, personal comercial i/o extern que presti serveis, personal de transport, manteniment i neteja.
b. Estudiants, famílies i/o tutors/es d’acollida.
c. Totes les dependències de les seus del GRUP BCNLIP, incloses les àrees de descans, espais per menjar i banys.
d. Espais públics i privats quan constitueixin una extensió del lloc de treball i/o esbarjo. Espais circumdants a les seus.
e. Desplaçaments, viatges, esdeveniments o activitats socials, culturals i/o de formació relacionades amb la feina i l’activitat educativa.
f. En el marc de les comunicacions relacionades amb la feina, incloses les realitzades per mitjà de tecnologies de la informació i la comunicació (assetjament virtual o ciberassetjament).
g. Estades d’allotjament, pisos d’estudiants i/o famílies, propietat i/o administrats per la comunitat educativa MONLIP.
h. Trajectes entre el domicili i el lloc de treball.

La comunitat educativa MONLIP adoptarà una actitud proactiva tant en la prevenció de l’assetjament —sensibilització i informació de comportaments no tolerats per l’organització— com en la difusió de bones pràctiques i la implantació de les mesures necessàries per gestionar les queixes i denúncies que es puguin plantejar i per resoldre-les, segons pertoqui, en cada cas. Aquest protocol dona compliment al que exigeixen els articles 46.2 i 48 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes; el RD 901/2020, de 13 d’octubre, pel qual es regulen els plans d’igualtat i el seu registre i es modifica el Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball; i l’article 14 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.